La Paret

Com actua

La Paret vol acabar la conversa sense haver d’explicar res. Les respostes curtes són la seva manera de controlar què es comparteix: una arronsada d’espatlles, un «potser», un «no ho sé» sec. Cadascuna et torna la feina a tu. Tu omples el silenci, endevines què vol dir i fas més preguntes, i cada pregunta que es pot respondre amb una paraula rep exactament una paraula. Funciona perquè el silenci incomoda, i qui més el nota sol acabar parlant, suplicant o rendint-se.

Com sona

• Potser.
• No ho sé. Per què m’ho preguntes a mi?
• És el que hi ha.

Què funciona

La Paret s’obre davant d’una pregunta de veritat que no es pot despatxar arronsant les espatlles. Fes preguntes obertes que neixin de la curiositat i no de la pressió, sobre què en pensa o què li fa difícil la situació, i després espera. Deixa que la pausa duri sense omplir-la. Si et dona alguna cosa, per poca que sigui, respon-hi amb interès en lloc de passar al teu punt següent. Mantén el to igual durant uns quants torns i ofereix-li la possibilitat de respondre més tard si ara no és bon moment. La paciència i l’interès constant fan que parlar sembli més segur que callar.

Tu diusNo tinc pressa. Com ho vas veure, tu? M’agradaria sentir-ho quan et vingui bé.

Què ho empitjora

Pressionar més fa que la Paret es tanqui encara més. Les preguntes ràpides, les queixes pel seu silenci o les preguntes de sí o no li donen una resposta curta fàcil o un motiu per marxar. Omplir cada pausa amb les teves suposicions li permet dir que sí amb una paraula i no dir res. Respondre amb fredor acaba la conversa, que és exactament el que volia.