El Passivoagressiu

Com actua

Al Passivoagressiu li ha molestat alguna cosa que has fet, i vol que ho sàpigues sense haver-ho de dir mai. Així que la molèstia surt de biaix: un «Vaja.» sec, un elogi amb punxa, un «Res, estic bé» que clarament no ho és. Cada comentari es pot negar, així que si reacciones al to, quedes com qui crea el problema. Per això funciona. Acabes endevinant la queixa, demanant perdó per coses que mai no ha dit i carregant amb la seva ràbia mentre l’altra part conserva la calma i les mans netes.

Com sona

• Vaja. D’acord.
• Res. Estic bé.
• Ah, mira, per fi t’hi has posat. Genial.

Què funciona

El que més tem el Passivoagressiu és una pregunta directa i tranquil·la sobre què passa de veritat. Anomena el que veus sense acusar, i després pregunta. Mantén la veu serena i les paraules senzilles. Probablement la primera vegada esquivarà la pregunta amb un altre «Estic bé». No persegueixis el sarcasme ni discuteixis pel to. Pregunta-li-ho de nou, una mica més suaument, i deixa espai per a la resposta. Cada repetició tranquil·la fa més difícil continuar per la via indirecta. Quan per fi digui què li ha fet mal, escolta-ho tot abans de respondre.

Tu diusJa m’has dit unes quantes vegades que estàs bé, però no ho sembla. Què et molesta de veritat? M’estimo més saber-ho.

Què ho empitjora

Respondre al sarcasme amb sarcasme ho converteix en un concurs de fredor. Dir-li que el seu comportament és passivoagressiu li posa la negació en safata i fa que l’agressió sembli teva. Fer veure que no te n’adones li ensenya que la via indirecta és segura. Demanar perdó una vegada i una altra per una cosa que mai no ha dit premia el silenci i deixa intacte el problema real.