Col·laboració

Què és

La col·laboració combina l’assertivitat i la cooperació: et preocupen les teves necessitats i les de l’altra persona, i no en sacrificaràs unes per les altres fins que hagis buscat una manera de cobrir-les totes. En lloc de discutir sobre posicions, busques les raons que hi ha al darrere. Per què vol el cotxe la teva parella? Per què algú de l’equip no arriba mai a temps a l’entrega? Un cop aquestes raons són sobre la taula, apareixen opcions que cap de les dues parts no veia al principi. Col·laborar demana temps, confiança i ganes de parlar obertament del que necessites, i per això pot semblar l’estil més exigent. Qui hi recorre per defecte sol creure que la majoria de conflictes poden acabar sense que ningú perdi de debò.

Com sona

• Ajuda’m a entendre què t’importa més de tot això.
• Això és el que necessito jo. I tu, què necessites?
• Busquem una solució que ens vagi bé a tu i a mi.

Quan ajuda

La col·laboració és l’opció encertada quan les necessitats de totes dues parts són massa importants per renunciar-hi i la relació continuarà després d’aquesta conversa. Funciona bé amb problemes que tornen una vegada i una altra, com ara com es reparteixen les feines de casa en una parella o com es passen la feina els membres d’un equip, perquè una solució construïda conjuntament és una solució que tothom manté. Fa sortir informació que un acord ràpid passa per alt, i sovint acaba amb un pla millor que el que tenia cap de les parts al principi. També construeix confiança: la gent recorda que li van preguntar què necessitava. Per a decisions amb conseqüències llargues, el temps que hi dediques acostuma a estar ben invertit.

Què et costa

La col·laboració és lenta, i no tots els problemes la mereixen. Triar restaurant no requereix parlar de les necessitats profundes de tothom, i intentar-ho pot esgotar la gent. També depèn que l’altra persona hi participi. Amb algú que no s’hi implica, que es manté en la vaguetat o que només vol guanyar, la teva obertura se’t pot girar en contra: tu comparteixes les teves necessitats, l’altra part no comparteix res, i acabes cedint més del que volies. També hi ha qui, col·laborant, allarga la discussió indefinidament per ajornar una decisió difícil, i un conflicte que necessitava una resposta acaba tenint una reunió més.

Com ampliar-lo

Ajusta l’esforç al que hi ha en joc. Abans de començar, pregunta’t quant importarà això d’aquí a un mes. Si la resposta és poc, un acord ràpid o simplement deixar-ho córrer ja està bé. Posa un límit a la discussió, com ara una sola conversa o un sol vespre, i acorda amb l’altra persona que, si fins llavors no ha sortit res millor, triareu una opció raonable i passareu pàgina. Fixa’t si l’altra persona hi participa de veritat: si les teves preguntes reben una vegada i una altra respostes vagues, digues-ho clarament i demana una posició concreta. I practica decidir pel teu compte quan la decisió és teva. No cal que totes les converses acabin en un acord, i una decisió clara també pot ser una forma de respecte.