Evitació

Què és

L’evitació consisteix a no lluitar pel teu resultat ni treballar pel de l’altra persona, almenys de moment. Deixes passar un comentari, ajornes una conversa difícil o simplement surts de l’habitació. Té poca assertivitat i poca cooperació, però no vol dir que no t’importi res. Sovint és una decisió meditada: no és el moment, no és la persona o no val la pena. Moltes persones que tendeixen a l’evitació tenen una gran capacitat d’observació i capten molt bé l’ambient d’una sala. Veuen clarament el preu d’un combat, de vegades més clarament que ningú, i prefereixen preservar la pau que guanyar un punt.

Com sona

• Ara no entrem en aquest tema, si et sembla.
• Deixem-ho estar. No val la pena barallar-nos.
• En podem parlar en un altre moment?

Quan ajuda

L’evitació és l’opció encertada més sovint del que la gent admet. Quan un tema és trivial, deixar-lo córrer estalvia temps i energia a tothom. Quan els ànims estan encesos, apartar-se permet que tothom es calmi, i la conversa posterior va millor. Quan no tens poder per canviar el resultat, o l’altra persona busca clarament baralla, no entrar-hi et protegeix. També et dona temps per reunir dades o pensar abans de parlar. Triar les batalles és una habilitat real, i fa que, quan finalment parles, la gent t’escolti.

Què et costa

Els problemes que evites solen esperar-te. Una petita molèstia que deixes estar pot convertir-se en ressentiment i, quan finalment surt, pot sortir més gran del que calia. Els altres potser no saben què penses o què necessites, i les decisions es prenen sense tu. Hi ha qui interpretarà el teu silenci com un sí, i hi ha qui aprendrà que pot continuar traspassant els teus límits perquè no passa res. L’evitació també et treu pràctica: com menys sovint plantejes coses difícils, més difícil se’t fa cadascuna. I algú que pateix pot interpretar la teva distància com una falta d’interès.

Com ampliar-lo

Comença per poc. Tria una cosa petita aquesta setmana que normalment deixaries passar, i digues-la en una frase tranquil·la, per exemple demanant de pagar el compte segons el que ha pres cadascú. Fixa’t que la conversa sobreviu. Quan necessitis temps, concreta l’ajornament: digues quan hi tornaràs, i fes-ho. Abans d’una conversa difícil, escriu l’única cosa que vols dir, perquè no hagis de buscar les paraules sota pressió. I revisa allò que vas esquivant. Si el mateix tema torna una vegada i una altra, o sents un nus a l’estómac cada cop que veus algú, no s’esvairà tot sol i val la pena plantejar-ho.