Competició

Què és

La competició consisteix a posar el teu punt de vista per davant i treballar perquè s’accepti. Dius què vols, ho argumentes i continues insistint quan trobes resistència. És un estil assertiu i poc cooperatiu: en aquell moment, el teu resultat compta més que la comoditat de tothom. Això no el fa hostil. La majoria de persones que hi recorren primer simplement s’hi impliquen molt, pensen de pressa i no suporten deixar problemes per resoldre. Potser el fas servir a tot arreu, o només en una part de la teva vida: molta gent que cedeix a casa es planta tan bon punt hi ha en joc una data límit o una qüestió de justícia. Sota pressió, és la reacció que et fa sentir que passes a l’acció.

Com sona

• T’entenc, però la meva resposta continua sent que no.
• Això s’ha de decidir avui, i la meva proposta és aquesta.
• Aquella feina la vaig fer jo, i vull que se’m reconegui.

Quan ajuda

La competició és l’opció encertada quan hi ha alguna cosa important en joc i poc temps. En una emergència, algú ha de decidir, i una veu clara ajuda tothom. Et protegeix quan algú s’aprofita de tu: algú de la feina que s’apropia del teu treball, qui et lloga el pis i no fa una reparació, una amistat que continua traspassant un límit que ja li has marcat. També és l’opció honesta quan defenses un principi que no canviaràs per res, com la seguretat o la justícia, i un fals punt mig només ajornaria el mateix combat. A més, vol dir que poques vegades et trepitgen.

Què et costa

El cost acostuma a aparèixer més tard, en la relació. Qui perd davant teu sovint calla en lloc de continuar discrepant, així que pots guanyar la discussió sense saber mai què pensava de debò. Amb el temps, hi ha qui deixa de portar-te problemes. Pressionar també convida a pressionar de tornada, i un petit desacord pot convertir-se en una pugna per veure qui cedeix primer. Com que tens el focus en el resultat, se’t pot escapar informació que t’hauria fet canviar d’opinió. I amb les persones que es tanquen o se senten ferides, la pressió no les mou: només els ensenya a defugir-te.

Com ampliar-lo

Mantén la claredat i afegeix-hi curiositat. Després d’exposar el teu punt de vista, fes una pregunta de veritat sobre el de l’altra persona i espera la resposta completa abans de contestar. Resumeix en una frase el que has sentit: la gent s’estova molt quan se sent compresa, i a tu no et costa res. Decideix per endavant en quins punts no cediràs i quins podries negociar, perquè no ho defensis tot amb la mateixa força. Vigila també el ritme. Si parles més de pressa i més fort, alenteix i abaixa la veu, perquè una fermesa serena convenç més que la intensitat. I quan guanyis un punt, parla després amb l’altra persona perquè el desacord no deixi un ressentiment silenciós.