El Fanfarró

Com actua

El Fanfarró vol que totes les històries de la sala acabin sent la seva. Et deixa acabar i després respon amb una de més grossa: la teva mala setmana es converteix en la seva, que va ser encara pitjor; el teu ascens, en aquella vegada que portava dos departaments. Normalment ho fa amb simpatia i sovint creu que és així com connecten els amics. Funciona perquè res del que fa és obertament groller. Queixar-te sembla mesquí, així que ho deixes córrer, i amb el temps deixes d’explicar-li les teves novetats.

Com sona

• Que has tingut una setmana dura? Doncs escolta la meva. Bé, com t’anava dient.
• Un ascens, que bé. Això em recorda quan portava dos departaments alhora.
• Ah, jo també hi he passat. I molt pitjor, de fet. Vols sentir una cosa bèstia?

Què funciona

El Fanfarró cedeix quan anomenes el patró amb afecte i demanes uns minuts que siguin teus. Fes-ho amb to amistós, perquè no et vol cap mal: digues-li que t’agraden les seves històries i que ara mateix vols acabar la teva. Quan comenci a superar-la, torna al teu punt sense alçar la veu. Demana el que vols amb paraules senzilles, com ara una pregunta sobre la teva notícia. Repeteix-ho amb calma tantes vegades com calgui. Sovint, quan l’hàbit s’anomena amb amabilitat, se n’adona, i hi ha qui fins i tot se’n riu.

Tu diusAquesta la vull sentir, de veritat. Puc acabar la meva primer? Per a mi és important, i m’agradaria que fos meva un minut.

Què ho empitjora

Superar la seva història amb una altra encara més grossa comença un concurs que no guanya ningú. Callar i cedir-li la paraula li ensenya que no passa res. Un comentari fred sobre com sempre fa el mateix sona a atac a l’amistat, així que el Fanfarró alça la veu i encara li dol més, i la teva notícia es torna a perdre.